Sopar d' Ex-Alumnes, Abril '2016

Voldria començar amb el record més recent, el sopar de retrobament del passat dissabte. Aprofitant que encara ho tenim fresc al cap deixarem enregistrada la trobada tant per als que no pogueren venir com per fer-ne memòria més endavant.

Abans de començar, vull aclarir que aquest es el meu punt de vista i que pot ser  diferent al de la resta. Això serà aplicable a qualsevol de les entrades que pugui fer en un futur.

A principis d'any, vaig rebre una invitació per unir-me a un nou grup de Watts App, això que està ara tant de moda entre la jovenalla (i els no tant joves). 'Soparet de EGB!! Fortià Solà'. Caram! - vaig pensar d'entrada, després de tant de temps algú havia començat a moure fils per fer un sopar amb els antics alumnes de EGB. Això va ser a principis d'any, a mitjans de Gener, i ha culminat en el dit sopar que va tenir lloc aquest passat dissabte 16 d'Abril.

Ha estat divertit durant aquestes setmanes intercanviar missatges amb gent a la qual no veia des de feia eons. De ben cert -pensava jo- que hi ha gent que no els reconeixeria si me'ls trobés en un supermercat.

Així doncs, després d'aquestes setmanes de 'Warm-up' o pre-escalfament previ a la trobada, va arribar l'hora de tornar-nos a veure després de 28 anys!.

El sopar el vàrem fer a Vic, en un petit restaurant prop de l'estació de busos. Em va passar a recollir en Valentí, amb el qual si que havíem coincidit de tant en tant. Vam aprofitar el viatge per posar-nos al dia de les nostres vides abans de recollir a en Josep Manel. Aquest si que no l'havia vist pràcticament des de que vàrem plegar del cole.

Un cop a Vic a l'entrada ja hi havia un bon grup de companys esperant, no posaré ara tots els noms, que prou llarga m'està quedant l'entrada,... ens vàrem saludar tots i vam esperar a que arribessin la resta mentre comentàvem que si havíem canviat molt o poc, que si feia temps que uns no ens veiem, que si tenim ja tenim canalla, etc... suposo que lo típic d'aquestes reunions. Un cop ja hi vam ser tots vàrem entrar.

Al loro! que no estamos tan mal eh?

El sopar va estar molt entretingut, va haver-hi temps per parlar de tot, però sobretot de vells records, anècdotes divertides, excursions passades. També vam recordar els companys que per alguna raó o altra no havien pogut venir al sopar, crec que no ens vam oblidar de cap. Tothom tenia anècdotes i records per explicar. La cosa es va allargar força, fins al punt en que l'encarregada del local pràcticament ens va fer fora del local indicant-nos molt subtil i amablement el preu del sopar.

Sortint del restaurant vam decidir anar a fer el got a algun lloc, així que (mal)guiats per en David, vam voltar quasi tot el centre de Vic donant voltes pel casc antic. En certs moments es podria dir que vàrem retrocedir alguns anys imitant inconscientment alguna excursió de les tantes que havíem viscut. Amb la gent fent grupets i amb un cert rebombori, al final i vam anar a espetegar a un local amagat en carreró que estava ple fins a la bandera.

Aquí vàrem prendre alguna cosa fora, a la terrassa, asseguts els que varen poder i dempeus la resta, ja que dintre era impossible de parlar. No vàrem estar massa estona, ja que de seguida van tancar la terrassa, i es que entre el sopar i una cosa i altra era força tard. Així doncs vam decidir de tirar milles, tot fent una nova ruta guiada pels carrers buits de Vic, aquest cop més arreplegats que en la anada.

Vam acabar finalment al pàrquing de l'estació, on la majoria teníem els cotxes aparcats, i després de cremar els últims cartutxos orals, va arribar el moment d'acomiadar-se, no sense abans comprometre'ns tots a no esperar 28 anys més a fer un nou sopar.

En resum, va ser una nit fantàstica la qual se'm va fer molt i molt curta. De fet crec que em va faltar temps per poder parlar més estona amb algun/es, però en fi, sempre va bé quedar-se amb ganes de més per poder repetir mes endavant oi?

Foto de família un cop acabat el sopar.