Literatura #1

Una petita aportació literària. 4 llibres que vàrem llegir entre 7è i 8è d'E.G.B. El fet de que en aquella època ja existís la socialització de llibres, fa que no els tinguem físicament i per això se'm fa difícil recordar en quin curs vàrem llegir realment. 

El que si recordo es que tots ells eren en català excepte 'El dia dels trífids' que estava en castellà. El llibre 'Carmilla', apareix en aquesta entrada en una edició en castellà ja que no he aconseguit trobar-lo en català.

Per aquells qui hi estiguin interessats penjo un enllaç als llibres en PDF per si algú vol tornar a llegir-sel's.

Llibres en PDF <---Cliqueu Aquí

EL CARTER SEMPRE TRUCA DUES VEGADES 
(The Postman Always Rings Twice) 
AUTOR: James M. Cain
ANY: 1934 
EDITORIAL: Edicions 62
IDIOMA: Català
TRADUCCIÓ: Manuel de Pedrolo
Nº PÀGINES: 104
ISBN: 9788429717044

SINOPSI:

No hauria passat res de nou si els xofers no haguessin expulsat Frank Chambers de llur camió carregat de palla. La taverna tenia un rètol on es llegia “Twin Oaks” i l’amo era un grec llardós i amical, fàcil d’acontentar. Ella es deia Cora i feia la mena d’olor que han de fer les dones. Ja n’hi havia prou. 

Un gat, que ho pagà amb la pell, va salvar-los la primera vegada, però el segon cop la víctima era humana, i els policies –de l’Estat i de la companyia d’assegurances- es mostraren desagradablement obstinats. Sí, el carter va trucar dues vegades; una de massa.

EL DÍA DELS TRÍFIDS 
(The Day Of The Triffids) 
AUTOR: John Wyndham
ANY:1951
EDITORIAL: Minotauro
IDIOMA: Castellà
TRADUCCIÓ: José Valdivieso
Nº PÀGINES: 318
ISBN: 9788445076903

SINOPSI:
Els trífids són unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres dalçada que es cultiven per extreuren oli. Però un desastre mundial de grans dimensions els transforma en una terrible amenaça. Un dels pocs supervivents daquest desastre ens narra l'horror dun món dominat per aquestes plantes.


EL GOS DELS BASKERVILLE
(The Hound of The Baskervilles) 
AUTOR: Sir Arthru Conan Doyle
ANY: 1902
EDITORIAL: Bromera
IDIOMA: Català
TRADUCCIÓ: Joan Mateu Besançon
Nº PÀGINES: 288
ISBN: 9788498244816

SINOPSI:

El ric terratinent sir Charles Baskerville és trobat mort al parc de sa casa. El doctor Mortimer, metge de capçalera i amic de la víctima, està convençut d’haver albirat una bèstia sobrenatural amb l’aparença d’un gos enorme entre la boira que envolta la casa de la víctima. Mortimer coneix la terrible maledicció que recau sobre la família dels Baskerville, rela­cionada amb un gos fantasma. Sherlock Holmes i Watson hauran d’esclarir el misteri de la maledicció dels Baskerville abans que l’hereu de sir Charles pateixi el mateix final tràgic que el seu predecessor. 

CARMILLA 
(Carmilla)
AUTOR: Josep Sheridan Le Fanu
ANY: 1872
EDITORIAL: Alianza
IDIOMA: Castellà
TRADUCCIÓ: Emilo Olcina
Nº PÀGINES: 152
ISBN: 9788491042174

SINOPSI:

La historia tiene lugar en Styria donde Laura, la joven narradora, vive en un vetusto castillo con su anciano padre y unos pocos sirvientes. Carmilla aparece por primera vez en escena cuando Laura cuenta con tan sólo seis años. Tras dormirse en los brazos de Carmilla, se despierta sobresaltada al sentir dos agujas clavándosele en el pecho. Su niñera y el ama de llaves, que entraron en la habitación al escuchar sus gritos, no encontraron a nadie ni marca alguna en su pecho.

Carmilla reaparecerá trece años después, cuando el carruaje en el que viaja junto con su elegante madre tiene o simula tener un accidente cerca del castillo de Laura, y Carmilla debe quedarse para recuperarse.

El resto de la historia se desarrolla con el suspense de una novela policíaca y la pasión y melancolía de un inusual relato de amor entre la protagonista y la mujer vampiro, hasta culminar en un final que ha marcado toda la posterior literatura de vampiros.

#1 Llengua Castellana - Las Tres Cautivas

Aquest es un petit poema 
Romancer que varem haver d'apendre de memòria diria que a 4rt -o potser 3er - 
Algu la recordava
?

LAS TRES CAUTIVAS 

A la verde, verde, a la verde oliva

donde cautivaron a mis tres cautivas.

¿Qué nombre daremos a estas tres cautivas?

La mayor Constanza, la menor Lucía y la más pequeña 

llaman Rosalía.

¿Qué oficio daremos a estas tres cautivas?

La mayor amasaba, la menor cernía y la más pequeña

agua les traía.

Un día fue a la fuente, a la fuente fría 

y encontró a un anciano que en ella bebía.

- ¿Qué hacéis ahí, buen viejo, en la fuente fría? 

- Estoy aguardando a mis tres cautivas.

- Padre, sois mi padre y yo soy su hija. 

Voy a darles parte a mis hermanitas.

- Pues sabrás Constanza, pues sabrás Lucía, 

cómo he visto a padre en la fuente fría.

Constanza lloraba, Lucía gemía 

y la más pequeña así les decía:

- No llores Constanza, no llores Lucía 

que viniendo el moro nos libertaría.

La pícara mora, que las escuchó, 

abrió una mazmorra y allí las metió.

Cuando vino el moro de allí las sacó 

y a su pobre padre se las entregó. 

Jocs Florals

El Jocs Florals de l'escola Fortià Solà compten ara amb 32 anys d'història, això vol dir que nosaltres vàrem participar-hi en la seva primera edició durant el curs de 5è d'E.G.B.

No cal explicar en que consisteixen els jocs florals, tots els coneixem i hi hem participat.

Quan es van començar els jocs florals a l'escola ens va venir molt de nou, ja que ningú sabia massa què era allò. Crec que al Fortià Solà vàrem ser dels primers a nivell d'escoles que vàrem fer uns jocs florals.

Bona part de la matèria que tocàvem durant les setmanes prèvies en l'assignatura de Català era dedicada als jocs florals. Escriure poesia i prosa bàsicament.

Recordo que teníem l'obligació de presentar un mínim de poemes i que no fer-ho implicava tenir mala nota (sobretot els últims anys amb en Ramón, el meu amic,...).

Evidentment, hi havia qui se li donava força bé i altres que no tant. La Sandra i la Ceci cada any eren finalistes. No recordo massa la resta de companys que pogueren haver estat finalistes o fins i tot guanyar algun premi. He estat buscant per la web de l'Escola, però no hi tenen cap arxiu. Trobo que hauria estat bé que tinguessin un registre dels guanyadors de cada any.

Personalment, em feia molta mandra posar-me a escriure proses i rimes. Es curiós ja que ara de gran m'he fet un fart d'escriure, ja sigui parrafades en els diferents blogs que he anat portant al llarg d'aquests darrers anys o bé escrivint bona part de les cançons dels grups amb els quals he tocat.

De fet, i ara que paro a rumiar-m'ho, m'adono que si que em va servir per aprendre a rimar, fer rimes consonants, assonants, contar les sil·labes perquè quedi fonèticament bé, rimar per frases parelles o imparelles, rimar la 1ª amb 4ª i 2ª amb 3ª.

Podria deixar-vos alguna rima catxonda d'algun tema escrit durant aquest temps, però millor us deixo un 'poema' que vaig presentar a 7è d'E.G.B i que per algun motiu no va passar a les finals.

EL TORO

El toro es bravo, 

Porque come patatas bravas,

Si no comiera patatas bravas,

Este toro no seria tan bravo.

I presentant això em vaig quedar tant ample!,....

La Musica dels '80

Si una cosa em fa gràcia recordar, és la musica dels que escoltàvem als '80. 

Evidentment i en el meu cas sobretot hi ha hagut un canvi enorme entre el que escoltava abans i el que escolto ara, però voldria centrar-me en la musica que estava de moda en aquella època, que és la que podria escoltar la majoria dels que llegiu aquest blog.

També crec que serà millor reduir una mica el radi d'anys, i centrar-me sobretot en els darrers 3 anys d'EGB, que són els que ens poden haver marcat més al nivell de la musica que escoltem actualment.

Deixaré per més endavant els primers anys on faré un petit recull de musica infantil que s'escoltava abans amb grups com: Parchís, Veo-Veo, Regalíz, Botones, Torrebruno....

Anem per feina doncs,... L'època de finals dels '80 era força psicodèlica, vestits amb hombreres enormes, colors llampants, cabells crespats amb tones de laca,.... 

En aquella època hi destacaven artistes coma ara Europe, Modern Talking, the Police, Roxette, Michael Jackson, U2,....

He trobat una llista dels èxits més escoltats de l'epoca i n'he fet un petit recull. Segur que recordeu més d'un i alguns us portaran bons records.

10.- WHITNEY HOUSTON "I Wanna Dance With Somebody (Who Loves Me) - 1987

Aquesta noia va sortir del no res i amb un disc de pop comercial, estil que va canviar radicalment en els seus següents treballs per fer musica menys orientada al jovent i més a la gent adulta, amb grans influències del soul, i la musica negra americana. 

09.- MADONNA " Who's That girl" - 1987

La reina del pop poc s'imaginava en aquella època que arribaria a convertir-se en el que ara és.

08.- U2 " With or Without You" - 1987

Els U2 no eren més que un grup d'Irlandesos que feien musica pop-rock i que en un principi ningú no donava un ral per ells fins que van treure aquest disc. Aquest tema en concret els va portar a la fama.

07.- ROXETTE "Liste to your Heart" - 1988

Una mena de Pimpinela però en versió Sueca i amb algo més de ritme. També han aconseguit triomfar.

06.- BANGLES " Walk like an Egyptian" - 1988

Qui no ha cantat algun cop aquest tema o ha fet l'egipci tot recordant aquest tema? 

05.- RICK ASTLEY "Never Gonna Give You Up" - 1987

Bé, a part d'aquest tema que en el seu moment el van repetir fins a la sacietat, algú ha escoltat algun cop un altre tema d'aquest paio?

04.- BON JOVI "Livi'n on a Prayer" - 1986

És innegable que aquest va fer carrera convertint-se un dels primers 'mullacalces' de la nostra època i tot i que va començar fotent-li al glam i al rock dur (no confondre amb heavy), mica a mica ha anat baixant pistonada cap a un pop rock comercial.

03.- A-HA "Take on Me" - 1985

A aquests només els conec aquest tema, versionat infinitament per molts de grups. A mi em molava el vídeo, i reconec que la història que amaga al darrera i la careta de pena dels musics quasi feia plorar.

02.- SABRINA " Boys, Boys, Boys" - 1987

No podia falta la Sabrina!, en Peroliu va estar durant una temporada encès com una teia des que va veure el vídeo per la tele i es que a la noia se li va escapar alguna cosa i no va ser un gall precisament. No parava de cantar el coro en tot el dia. recordeu? Boys, Boys, boys,...

01.- EUROPE " The Final Coundown" - 1986

Per acabar, la sensació del moment. Aquest grup de rossets que gastaven 10 tones de laca abans de cada concert i que tal com va fer en Bon Jovi, portaren a totes les adolescents de cul. Algú recorda quants playbacks de Europe es van fer a la classe de musica de 6è? jo en recordo 2 o 3.

Finalment,...us deixo amb el que JO escoltava en aquella època, que no era res de tot això. Evidentment no té res a veure amb el que puc escoltar ara, ja que el Death Metal, tot i que va néixer en aquella època jo no el vaig descobrir fins entrats els '90, però aquesta és la llavor musical que se'm va sembrar. 

AC/DC " Hells Bells" - 1980

He posat aquesta del 1980, que és la que vàrem fer nosaltres en el playback de 6è.

L'hora del Pati

Si hi ha quelcom que ens porta molts records i generalment bons, és l'hora del pati.

Aquesta era l'hora (o mitja hora millor dit) que més es disfrutava de l'escola. Per molt que ens pogués agradar una classe, una matèria o una assignatura concreta, no hi havia res que igualés a l'hora del pati.

Durant el transcurs dels diferents cursos recordo haver jugat a pràcticament de tot, ja fos entre la nostra colla, entre tots els nens de la classe o bé la classe sencera, nois i noies junts.

Durant l'època de primària, que en el nostre cas estaríem parlant de 1er a 3er que eren els cursos que es feien a l'edifici vell en el nostre temps, recordo haver jugat força a palet, a les bales o 'caniques' com en dèiem abans, a tocar i parar utilitzant les antigues cistelles de bàsquet com a casa i com no a futbol entre les voltes.

Joc de la goma.

També recordo que encara que plogués sortíem igual al pati i jugàvem sota les voltes tots apretadets això si. Ara si plou em consta que no surten ni sota les voltes. Em vénen imatges d'aquella època amb les nenes de la classe jugant amb la goma i a saltar la corda, cosa que jo sempre els hi he envejat. Reconec que he sigut un negat per aquest tipus de jocs. Em ve també el record de la colla de la Ceci i l'Ester cantant cançons i picant de mans, (no se com se'n diu d'aquest joc).

I una cançó que, no recordo massa com s'hi jugava, però si haver-hi jugat amb les Sànchez. Deixo un video i la cançó que he trobat per internet. Feia així,...

A la hoja, hoja verde

A la hoja, hoja verde

A la hoja de laurel - de laurel!

Ha pasado una señora

Cuántas hijas tiene uested,

A esta no la quiero por fea y llorona

Pero esta me la llevo por guapa y hermosa

Parece una rosa, parece un clavel

Parece la hija de doña Isabel

Cavall Fort

Ja al edifici de dalt van desaparèixer totalment el palet, les bales i els cromos,.... I va aparèixer però la baldufa, sobretot en els primers anys. Jo encara es l'hora que aprengui a entomar-la.

Durant els primers anys (4rt-5è) seguiem jugant a tocar i parar, en una versió diferenta. En aquesta època l'anomenavem 'Peste Alta', la diferència amb el joc normal d'atrpar, era que per estar salvat havies d'estar enfilat en algun lloc d'almenys un pam d'alt. En aquest cas soliem jugar nens contra nenes, el joc acabava quan s'atrapava a l'ultim nen o a l'ultima nena, per llavors cambiar-nos els papers. 

Vàrem jugar una època a cavall fort (crec que només els nois, però no n'estic segur), debia ser entre 6è i 7è ja. Que n'era de divertit jugar-hi!. Sempre intentant acumular el màxim de pes possible sobre el que, en teoria semblava el més feble, i quin patir quan saltava en Miquel Angel Nuño i et tocava parar!. Ara, ja fa anys que no veig a la canalla jugant a cavall fort. 

Al cole gran també vàrem jugar a futbol. I tant que i vàrem jugar!. Fins i tot haviem fet una mini-lliga. Recordo que haviem fet dos equips entre tots el nois de la classe i cada dia apuntavem els resulats, els gols, qui marcava més gols, el porter que en rebia menys, ho recordo ben bé ja que m'en cuidava jo dels papers. Suposo que d'aqui em deu venir l'afició d'organitzar i coordinar tot tipus de esdeveniments. 

Si bé els nois durant l'ultima etapa (7è-8è) ens dedicarem a jugar a futbol, no tinc massa clar a que jugàven les noies, diria que  dedicaven bona part de l'esbarjo a parlar de les seves coses. Ja sabeu, les noies maduren abans i tal i tal,...

Per acabar una anècdota,... 

Durant una època, potser seria a 5è si no vaig mal encaminat, l'Abel que era de la nostra colla, es va trencar la cama fent salts de lalrgada durant l'hora d'Esports que es feia amb en Ramon com a extraescolar de 12 a 1. Va passar que, com que anava enguixat no podia baixar al pati a jugar, amb lo que en teoria cada dia es quedava un de la colla a fer-li companyia. Bé, dic en teoria perquè la resta pujàvem d'amagat a la classe i ens posàvem a jugar a 'pichi' entre les taules. No era fàcil colar-se ja que l'escala estava a la vista de secretaria i haviem de fer les mil i una per poder-nos colar i més d'un cop ens haviem trobat un professor de cara en pujar les escales que ens enviava cap al pati.

M'han quedat varis jocs pendents de revisar els quals em reservaré per una propera entrada, ja que el tema dóna per més. 

La Classe

Parlem de la classe,...Em centraré especialment en l'ultim any, a 8è d'EGB ja que la memòria és mes fresca en aquesta època i sóm els que vàrem acabar en el mateix any.

Antigament els professors/es solíem tenir-los tot un cicle. L'Eva Reig al Cicle Mitjà (4rt-5è) i Don Manolo (7è i 8è).

No recordo al tutor/a de 3er, però crec recordar que va ser un tal Quico segons he pogut constatar al llibre d'escolaritat. Recordo una època amb un professor jove podria ser aquest. A quart vàrem tenir a la Mª Carme Raurell, d'aquesta si que me'n recordo, i de les vegades que m'havia castigat els divendres de 6 a 7 a passar els apunts en net!. Ja retrocedint més enrera, primer i segon se'm fa pràcticament impossible recordar les professores tot i que a primer crec haver tingut un temps a la Mª Antònia, parella d'en Jacint, i una substituta molt jove de nom Josefina.

DON MANOLO

Com tots recordareu en aquell any va ser en Manolo Espuelas, més conegut com 'Don Manolo', i que ja havíem tingut l'any anterior a 7è.

A Don Manolo el recordo com un home tranquil, força serio però amb sentit de l'humor. A mig camí entre un professor dels d'abans (i amb això em refereixo d'abans de nosaltres) i les senyoretes que havíem tingut fins a llavors. També recordo que quan em van dir que tindria a Don Manolo de professor a 7è d'EGB, d'entrada em va fer força respecte, sempre l'havia vist com una persona mol seria, rígida i severa. Finalment però va resultar ser molt millor que tot això. Crec que podria assegurar que ha estat un dels professors que més m'ha agradat tenir.

Si mal no recordo, Don Manolo ens feia les classes de ciències; Mates, Socials, Naturals,... mentre que la part de lletres, Català, Castellà i Anglès ens les feia en Ramon. Crec que el fet de que don Manolo fos tan bo als meus ulls, deu ser perquè en Ramon era tot el contrari i això el feia millor, vull dir, que després d'una o dues hores amb en Ramon, qualsevol cosa era glòria. Vaya pedazo de cabrón!,... Quina mala folla que gastava el payo. Menys mal no haver-lo tingut de tutor cap any.

Una cosa que recordo de Don Manolo, era el seu català 'incorrecte' i amb lleuger accent castellà. Eep!, que parlava el català millor que molts, però de tant en tant se li escapava alguna paraula. Potser per coses com aquestes el trobava més proper.

ELS COMPANYS DE CLASSE

No entraré en matèria de com era cadascú de nosaltres, seria massa llarg d'escriure una definició per a cadascu/na i més que una entrada a un blog semblaria un diccionari de definicions. 

Puc posar però una llista de tots els que érem, i de ben segur, nomes llegint el nom de cadascun, qualsevol de nosaltres pot recordar els trets significatius que teníem uns o altres. Així doncs, passem llista:

1.- Jiménez Gutiérrez, Josep
2.- López Cárdenas, Montse
3.- Macià Gili, Albert
4.- Macià Gili, Carles
5.- Manzano Gonzalez, Mª Angels
6.- Mohedano Corraliza, Joan carles
7.- Molina Camps, Josep Mª
8.- Moreno Casellas, David
9.- Nuño Sampedro, Miquel Angel
10.- Olivés Serratosa, David
11.- Pairó Presseguer, Abel
12.- Peláez Bermúdez, Raquel
13.- Peroliu Gallifa, Josep
14.- Picón Barreiro, Valentí
15.- Reverter Mas, Anna
16.- Reverter Mas, Sandra
17.- Rodriguez Duran, Gabriel
18.- Rovira Niuvó, Eva
19.- Sáncez Martín, Remei
20.- Sánchez Martínez, Victòria

21.- Sánchez Rodríguez, Anna
22.- Sánchez Romera, Elena
23.- Serrano España, Beatriz
24.- Vacas Teixidor, Ceci
25.- Vázquez González , Miquel Ángel
26.- Vázquez Gutiérrez, Josep Manel
27.- Vidal Puigdemont, Sònia
28.- Villarrazo Arumi, Ester
29.- Zafra Vellisco, Toni
30.- Zurita Villarrazo, Dolors

Ubicació de taules a principi de 8è de EGB

Alguns no recordo el segon cognom, Així que em reservaré el dret a deixar aquesta llista oberta a possibles modificacions. També hi ha el cas de l'Ester, que tot i que és Ester Arumí, crec recordar que per aquell temps era tal i com he anotat a la llista, ja que no em sona que estigués al principi de la llista. Hauré de confirmar-ho i rectificar-ho si cal.

Recordo com ens vàrem seure durant bona part del curs de 8è, on cada grup de taules pertanyia a un grup diferenciat (imatge). La taula de les Sànchez (o Sànchez city com en dèiem abans), la de les Reverter, la dels Vàzquez, la de les empollones, la colla d'en Moreno, la nostra,...

Més endavant ens cambiarien de taules barrejant-nos totalment amb lo qual no puc recordar massa com estàvem tots distribuïts al final, però si mal no recordo a mi i a en David Olivers ens van colocar a al mig de la taula de les Reverters. Suposo que massa bé no ens devíem portar,...

Sopar d' Ex-Alumnes, Abril '2016

Voldria començar amb el record més recent, el sopar de retrobament del passat dissabte. Aprofitant que encara ho tenim fresc al cap deixarem enregistrada la trobada tant per als que no pogueren venir com per fer-ne memòria més endavant.

Abans de començar, vull aclarir que aquest es el meu punt de vista i que pot ser  diferent al de la resta. Això serà aplicable a qualsevol de les entrades que pugui fer en un futur.

A principis d'any, vaig rebre una invitació per unir-me a un nou grup de Watts App, això que està ara tant de moda entre la jovenalla (i els no tant joves). 'Soparet de EGB!! Fortià Solà'. Caram! - vaig pensar d'entrada, després de tant de temps algú havia començat a moure fils per fer un sopar amb els antics alumnes de EGB. Això va ser a principis d'any, a mitjans de Gener, i ha culminat en el dit sopar que va tenir lloc aquest passat dissabte 16 d'Abril.

Ha estat divertit durant aquestes setmanes intercanviar missatges amb gent a la qual no veia des de feia eons. De ben cert -pensava jo- que hi ha gent que no els reconeixeria si me'ls trobés en un supermercat.

Així doncs, després d'aquestes setmanes de 'Warm-up' o pre-escalfament previ a la trobada, va arribar l'hora de tornar-nos a veure després de 28 anys!.

El sopar el vàrem fer a Vic, en un petit restaurant prop de l'estació de busos. Em va passar a recollir en Valentí, amb el qual si que havíem coincidit de tant en tant. Vam aprofitar el viatge per posar-nos al dia de les nostres vides abans de recollir a en Josep Manel. Aquest si que no l'havia vist pràcticament des de que vàrem plegar del cole.

Un cop a Vic a l'entrada ja hi havia un bon grup de companys esperant, no posaré ara tots els noms, que prou llarga m'està quedant l'entrada,... ens vàrem saludar tots i vam esperar a que arribessin la resta mentre comentàvem que si havíem canviat molt o poc, que si feia temps que uns no ens veiem, que si tenim ja tenim canalla, etc... suposo que lo típic d'aquestes reunions. Un cop ja hi vam ser tots vàrem entrar.

Al loro! que no estamos tan mal eh?

El sopar va estar molt entretingut, va haver-hi temps per parlar de tot, però sobretot de vells records, anècdotes divertides, excursions passades. També vam recordar els companys que per alguna raó o altra no havien pogut venir al sopar, crec que no ens vam oblidar de cap. Tothom tenia anècdotes i records per explicar. La cosa es va allargar força, fins al punt en que l'encarregada del local pràcticament ens va fer fora del local indicant-nos molt subtil i amablement el preu del sopar.

Sortint del restaurant vam decidir anar a fer el got a algun lloc, així que (mal)guiats per en David, vam voltar quasi tot el centre de Vic donant voltes pel casc antic. En certs moments es podria dir que vàrem retrocedir alguns anys imitant inconscientment alguna excursió de les tantes que havíem viscut. Amb la gent fent grupets i amb un cert rebombori, al final i vam anar a espetegar a un local amagat en carreró que estava ple fins a la bandera.

Aquí vàrem prendre alguna cosa fora, a la terrassa, asseguts els que varen poder i dempeus la resta, ja que dintre era impossible de parlar. No vàrem estar massa estona, ja que de seguida van tancar la terrassa, i es que entre el sopar i una cosa i altra era força tard. Així doncs vam decidir de tirar milles, tot fent una nova ruta guiada pels carrers buits de Vic, aquest cop més arreplegats que en la anada.

Vam acabar finalment al pàrquing de l'estació, on la majoria teníem els cotxes aparcats, i després de cremar els últims cartutxos orals, va arribar el moment d'acomiadar-se, no sense abans comprometre'ns tots a no esperar 28 anys més a fer un nou sopar.

En resum, va ser una nit fantàstica la qual se'm va fer molt i molt curta. De fet crec que em va faltar temps per poder parlar més estona amb algun/es, però en fi, sempre va bé quedar-se amb ganes de més per poder repetir mes endavant oi?

Foto de família un cop acabat el sopar.