Si hi ha quelcom que ens porta molts records i generalment bons, és l'hora del pati.
Aquesta era l'hora (o mitja hora millor dit) que més es disfrutava de l'escola. Per molt que ens pogués agradar una classe, una matèria o una assignatura concreta, no hi havia res que igualés a l'hora del pati.
Durant el transcurs dels diferents cursos recordo haver jugat a pràcticament de tot, ja fos entre la nostra colla, entre tots els nens de la classe o bé la classe sencera, nois i noies junts.
Durant l'època de primària, que en el nostre cas estaríem parlant de 1er a 3er que eren els cursos que es feien a l'edifici vell en el nostre temps, recordo haver jugat força a palet, a les bales o 'caniques' com en dèiem abans, a tocar i parar utilitzant les antigues cistelles de bàsquet com a casa i com no a futbol entre les voltes.
 |
| Joc de la goma. |
També recordo que encara que plogués sortíem igual al pati i jugàvem sota les voltes tots apretadets això si. Ara si plou em consta que no surten ni sota les voltes. Em vénen imatges d'aquella època amb les nenes de la classe jugant amb la goma i a saltar la corda, cosa que jo sempre els hi he envejat. Reconec que he sigut un negat per aquest tipus de jocs. Em ve també el record de la colla de la Ceci i l'Ester cantant cançons i picant de mans, (no se com se'n diu d'aquest joc).
I una cançó que, no recordo massa com s'hi jugava, però si haver-hi jugat amb les Sànchez. Deixo un video i la cançó que he trobat per internet. Feia així,...
A la hoja, hoja verde
A la hoja, hoja verde
A la hoja de laurel - de laurel!
Ha pasado una señora
Cuántas hijas tiene uested,
A esta no la quiero por fea y llorona
Pero esta me la llevo por guapa y hermosa
Parece una rosa, parece un clavel
Parece la hija de doña Isabel
 |
| Cavall Fort |
Ja al edifici de dalt van desaparèixer totalment el palet, les bales i els cromos,.... I va aparèixer però la baldufa, sobretot en els primers anys. Jo encara es l'hora que aprengui a entomar-la.
Durant els primers anys (4rt-5è) seguiem jugant a tocar i parar, en una versió diferenta. En aquesta època l'anomenavem 'Peste Alta', la diferència amb el joc normal d'atrpar, era que per estar salvat havies d'estar enfilat en algun lloc d'almenys un pam d'alt. En aquest cas soliem jugar nens contra nenes, el joc acabava quan s'atrapava a l'ultim nen o a l'ultima nena, per llavors cambiar-nos els papers.
Vàrem jugar una època a cavall fort (crec que només els nois, però no n'estic segur), debia ser entre 6è i 7è ja. Que n'era de divertit jugar-hi!. Sempre intentant acumular el màxim de pes possible sobre el que, en teoria semblava el més feble, i quin patir quan saltava en Miquel Angel Nuño i et tocava parar!. Ara, ja fa anys que no veig a la canalla jugant a cavall fort.
Al cole gran també vàrem jugar a futbol. I tant que i vàrem jugar!. Fins i tot haviem fet una mini-lliga. Recordo que haviem fet dos equips entre tots el nois de la classe i cada dia apuntavem els resulats, els gols, qui marcava més gols, el porter que en rebia menys, ho recordo ben bé ja que m'en cuidava jo dels papers. Suposo que d'aqui em deu venir l'afició d'organitzar i coordinar tot tipus de esdeveniments.
Si bé els nois durant l'ultima etapa (7è-8è) ens dedicarem a jugar a futbol, no tinc massa clar a que jugàven les noies, diria que dedicaven bona part de l'esbarjo a parlar de les seves coses. Ja sabeu, les noies maduren abans i tal i tal,...
Per acabar una anècdota,...
Durant una època, potser seria a 5è si no vaig mal encaminat, l'Abel que era de la nostra colla, es va trencar la cama fent salts de lalrgada durant l'hora d'Esports que es feia amb en Ramon com a extraescolar de 12 a 1. Va passar que, com que anava enguixat no podia baixar al pati a jugar, amb lo que en teoria cada dia es quedava un de la colla a fer-li companyia. Bé, dic en teoria perquè la resta pujàvem d'amagat a la classe i ens posàvem a jugar a 'pichi' entre les taules. No era fàcil colar-se ja que l'escala estava a la vista de secretaria i haviem de fer les mil i una per poder-nos colar i més d'un cop ens haviem trobat un professor de cara en pujar les escales que ens enviava cap al pati.
M'han quedat varis jocs pendents de revisar els quals em reservaré per una propera entrada, ja que el tema dóna per més.
